TULPA: Les campanes sonen tres cops

Sinpsi de l’obra

Una família queda atrapada en un bar a causa de les fortes pluges que assolen el municipi. L’exterior es torna intransitable, però aviat descobriran que el veritable tancament no és fora.

Les notícies que arriben sobre el desastre són tan crues que semblen ficció, tot i ser l’única veritat. Dins del bar, en canvi, la imaginació s’escola per cada esquerda fins a esborrar els límits d’allò que és real.

El bar, antic i decadent, sembla resistir-se al pas del temps. Entre llums que pampalluguen, música que emergeix sense explicació i figures que es confonen amb records, l’espai comença a deformar-se. Les converses es tensen, les màscares cauen i les ferides familiars comencen a supurar. Què és pitjor: podrir-te aquí dins encara que el lloc s’esfondri o intentar escapar encara que la pluja se t’endugui?

TULPA: Les campanes sonen tres cops és un drama existencial amb tocs de comèdia negra i poètica de l’ absurd. Un viatge visual, musical i sensorial que travessa el patiment, la culpa, el desig, i que qüestiona què significa realment habitar el present.

NOTA DE LA DIRECTORA

Elvira García Guzmán

Còrsega, estiu de 2024, durant el workshop sobre «Estats No Ordinaris de Consciència» de la Mediterranean Society for Consciousness Science, els científics Lifshitz i Mago comparteixen els seus estudis de neuroimatge sobre persones que conviuen amb “tulpes”, entitats mentals ambvoluntat pròpia.

Teníem un punt de partida. Així doncs, des de la creació col·lectiva, aquesta obra proposa un recorregut per diversos referents, de Nietzsche a Kundera, passant pel Japanese Drama, i una transmutació de les idees i del que és visceral cap al cos viu d’intèrprets i músics en escena.

Més enllà de qualsevol cocció literària, el treball físic, la vida en definitiva, de TULPA: Les campanes sonen tres cops, sorgeix en el marc de l’ exploració de diverses tècniques actorals i de creació, però sobretot beu de The Viewpoints, d’Anne Bogart i Tina Landau. Aquesta metodologia, que practiquem des de fa diversos anys, ens ha brindat l’esquelet intern d’observació, percepció i comunicació artística entre nosaltres, que esperem que gaudiu durant aquesta estona.

SOM VERSIÓ55

Col·lectiu artístic emergent, creat i en moviment a Barcelona. Un espai on allò desconegut pren forma 🫂 - MUTAMOS - observa de cerca 👁️

SOBRE LA BANDA SONORA DE L’OBRA

NOTA DEL COMPOSITOR Ferran Mayayo Marsal

A la vida, tot són repeticions... tot i que algunes, suposo que valen la pena. Vida i mort, repetició i variació, i llum entre les tenebres. Aquests són els tres pols sobre els quals s’orienta l’ obra de TULPA: les campanes sonen tres cops i la seva banda sonora.

La música que acompanya l’obra, nascuda d’influències tant modernes com clàssiques, pretén amarar els conceptes de mort i repetició (i els seus necessaris oposats), per traduir-los al sentit i al sentiment de l’oïda i de l’esperit, amb un aire esperançador però realista.

Amb un caràcter senzill i sense excés de varietat tímbrica, però sense oblidar els detalls, la música reforça la narrativa de l’obra i dels seus personatges, alhora que exposa un discurs personal i propi. Els oients més desperts podran intuir alguna mètrica rítmica discontínua, el fúnebre motiu del cant gregorià Dies Irae, o una base visceral de capoeira brasilera.

La música se sol forjar sobre un engranatge de repeticions, per bé que difícilment n’hi hagi mai dues d’iguals, tal com dues gotes en la pluja o dos egos en una entelèquia.

Escolta la banda sonora de TULPA: Les Campanes Sonen Tres Cops a Spotify

L'EQUIP DE L'ESPECTACLE